Per entendre una
mica més a nivell tècnic quines són les polítiques culturals de la ciutat
parlarem amb Esther Madrona, vinculada a entitats del ram de la cultura popular
i estudiant del màster Producció i Comunicació Cultural.
1.
Esther, com definiries, a grans trets, el model cultural santcugatenc?
El model cultural
santcugantenc es troba dividit en dos grans maneres de fer i funcionar que
responen als dos grans grups d'habitants de la ciutat. D'una banda, les
entitats donen resposta a les necessitats culturals dels del "poble de
tota la vida".Fins i tot, gran part d'aquests participen activament en
alguna entitat. D'altra banda, a Sant Cugat tenim unes grans instal·lacions
culturals (tenim un meravellós auditori) on s'hi fa una programació selecta i
que resulta interessant per als nous habitants de Sant Cugat (que no són tan
fans de les entitats i a la cultura del poble). Per tant, crec que ens
trobem davant un model cultural fragmentat que és capaç de donar una resposta
satisfactòria a tots els habitants de la ciutat.
2.
Creus que el model cultural desenvolupat en els últims anys s’ajusta a
la realitat santcugatenca? Si ha de millorar, cap a quina direcció creus que ho
hauria de fer?
Sant Cugat ha
desenvolupat un creixment MOLT gran en els darrers anys i la cultura, com
l'urbanisme, els serveis... s'ah hagut d'adaptar a les noves demandes. A la
ciutat no tenim unes característiques sociodemogràfiques senzilles: més aviat són
complexes... Malgrat tot, no hi ha ningú que quedi al marge de les activitats
cultruals (a menys que sigui per voluntat pròpia): la cultura santcugatenca no és
excloent. El que sí que val la pena comentar, i que seria una proposta de
millora a formular, és el fet que seria oportú vincular aquests dos grans col·lectius
en un mateix fet cultural. No em refereixo a fer un gran esdeveniment on es
puguin conèixer tots les cares, sinó que es tract de fer conviure els dos móns,
les dues maneres de viure i experimentar la cultura. La cultura ha de generar
cohesió social, i no pas deixar encara més clara una segmentació social.
3.
Per la teva vinculació a entitats de cultura popular de la ciutat i
estudiant del màster Producció i Comunicació cultural, ens pots fer un petit
retrat sobre de la realitat sociocultural de la ciutat?
La cultura ens dóna
identiat, sigui de la manera que sigui: com a consumidor o com a productor. A
Sant Cugat tenim un avantatge i un inconvenient al mateix temps: hem (o han )
creat la marca Sant Cugat, model de ciutat en molts sentits. Per què no som un
model a seguir en el camp cultural? Tenim un smart street, som transparents...
I en cultura? Segur que hi ha més d'un tret cultral que podria fer que la
cituat de Sant Cugat es conegués més i millor. I potser així també aconseguiríem
el que comentava abans, d'ajuntar els dos grans grups socials de la ciutat!
4.
En aquest sentit, em podries dir tres propostes concretes que podrien
fer millorar aquesta realitat?
Potenciar la
cultura de Sant Cugat, ja sigui a través de les entitats de cultura popular
tradicional o a través de creacions culturals contemporànies pròies
santcuganteques. A més, es podria vincular culturalment fets i persones de la
ciutat: que la cultura sigui el punt comú entre punts de vista diversos.
Finalment, jo apostaria per l'eduació en cultura, tant en petits com en grans.
Des de l'Ajuntament s'hauria de donar suport a noves inciactives d'artistes,
grups amateurs...
5.
Alguns cops ens emmirallem amb Barcelona. Salvant les distàncies
òbvies, quins punts en comú i diferències hi trobes des del punt de vista
sociocultural?
Barcelona, com a
capital que és, ha d'oferir una programació cultural "envejable" o,
si més no, de referència. Crec que a Sant Cugat hem estat capaços de mirar el
model barceloní i agafar les millors propostes i idees i adaptar-les al nostre
terreny: només cal mirar l'agenda de l'Auditori i veure que moltes de les obres
vénen directament d'escenaris de renom de Barcelona. Perfecte, en aquest sentit
tenim molts punts en comú i que són, òbviament, positius.
Ara bé, Barcelona
ha fet un pas més enllà i ha desenvolupat moltes polítiques d'ajut a nous
creadors, hi ha mil i una sales alternatives, fàbriques de creació... Per què
no tenim això a Sant Cugat? Potser això és el que ens falta per poder fer un
pas més enllà en el panorama cultural català!
Categories:
