Amb aquesta actuació els Castellers de Sant Cugat tanquen temporada amb la incertesa de veure que no han pogut completar el tres de vuit ni plantejat el pilar de sis, dos objectius (un explícit i l’altre implícit) per aquesta temporada.
Articles destacats
Donem la benvinguda a aquest nou bloc, Fent dissabte periodístic. En primer lloc, deixeu-me explicar el per què d'aquest títol... Llegeix més...
Els Castellers de Sant Cugat van triomfar a la Tarraco Arena Plaça (TAP), escenari del XIVè Concurs de Castells de Tarragona, protagonitzant una espectacular remuntada. Llegeix més...
Èxit a la 37a Festa de Tardor Llegeix més...
"Ai Carai!" arriba al Teatre La Unió Llegeix més...
Els Geganters de Sant Cugat tanquen el seu 25è aniversari amb una exposició Llegeix més...
Els Gausacs tanquen l’any descarregant una nova torre de
vuit amb folre i esperen ja amb incertesa la temporada vinent.
Els Castellers de
Sant Cugat van celebrar el passat cap de setmana la seva diada. Aquesta cita
arriba després d’una temporada pletòrica on han trencat molts registres locals
i han aconseguit descarregar dos torres de vuit amb folre i carregar-ne una
altra.
La jornada
castellera de diumenge es va poder celebrar amb total normalitat a la plaça
d’Octavià després d’unes quants intents fallits per la pluja (diada de Festa
Major, diada de Sant Ponç i la diada de la colla de la temporada 2011). En
aquesta ocasió van acompanyar els locals els Sagals d’Osona i la Colla Jove
Xiquets de Vilafranca.
Els Gausacs tenien
com a principal repte repetir la torre de vuit descarregada al Concurs de
Castells de Tarragona i descarregar el tres de vuit que només van poder
carregar llavors. Però les espectatives es van rebaixar fent dos intents
desmuntats del tres i la diada va quedar de la següent manera: dos de vuit amb
folre, dos intents desmuntats de tres de vuit, quatre de vuit i cinc de set (a
banda dels pilars de quatre habituals d’entrada i dos pilars de cinc al final
de la diada).
Per part de les
colles convidades, els Sagals d’Osona van descarregar el cinc de set, el tres
de vuit i el quatre de vuit i la Colla Jove Xiquets de Vilafranca van completar
un tres de set, un quatre de sis amb agulla i una torre de sis.
El dia abans, en la
jornada de vigílies els Gausacs havien portat a plaça una torre de set, un cinc
de set i un quatre de set.
Amb aquesta actuació els Castellers de Sant Cugat tanquen temporada amb la incertesa de veure que no han pogut completar el tres de vuit ni plantejat el pilar de sis, dos objectius (un explícit i l’altre implícit) per aquesta temporada.
El passat 16 de
novembre, la companyia santcugatenca de teatre amateur Fila Zero va estrenar la
seva última obra, "Ai, carai!" al Teatre La Unió.
Uns dies abans els membres de la companyia que participaven de l'obra van oferir una roda de premsa de presentació en la qual van explicar que l'objectiu de l'obra era que fes riure molt al públic assistent. El seu director Pere Royo va explicar que la tria d'anteriors obres havia anat lligada a la voluntat de la companyia de fer reflexionar als assistents però que l'actual volien donar un aire nou al tarannà de Fila Zero.
L'obra, que es va representar durant dos caps de setmana consecutius, va complir les expectatives de públic (més de 200 persones), i és que només el fet que el text fos de Benet i Jornet ja cridava l'atenció i invitava a acostar-s'hi.
El repartiment, que va anar a càrrec de Pep Miramunt, Jaume Casas, Jaume Aler, Anna Canet i Òscar López, encarnava els papers d'un atracador de bancs, dos periodistes, un avi amb alzheimer i un jove amb ànsies de marxar als Estats Units. El desenvolupament de l'obra, una mica llarg per una companyia d'aquestes característiques, va deixar palès del planter de teatre amateur del que gaudeix la ciutat.
La propera obra de Fila Zero s'espera pel segon semestre de curs i anirà a càrrec de l'altre director de la companyia Guillermo Ayesa.
Com cada tardor,
s'engega la maquinària del Ball de Gitanes de Sant Cugat 2013. Aquest ball
tradicional de la zona del Vallès, es balla des de fa ja forces anys pel
Carnaval. És un ball del que es té constància que a la nostra ciutat ja es ballava
l'any 1930 i que amb major o menor força ha anat persistint per les diferents
poblacions vallesanes fins avui en dia.
Quan PROFESLO (La
Promotora de Festes Locals) va donar un nou impuls al Carnaval de Sant Cugat
farà uns 10 anys, l'Esbart Sant Cugat i el Grup Mediterrània de Dansa van rebre
l'encàrrec de dinamitzar i ballar les gitanes, però no va ser fins fa 6 anys
que una sèrie de persones van crear el que avui coneixem com la "Comissió
del Ball de Gitanes" amb l'objectiu de popularitzar el ball i obrir-lo per
tal que tothom que ho volgués ballar ho tingués a l'abast.
Des de llavors, la
participació no ha fet més que créixer. Els primers anys s'hi van aplegar uns
70 balladors, xifra que va créixer fa tres anys fins al centenar. Enguany la
Comissió espera una participació rècord i pot arribar a créixer fins a les 170
persones.
El dilluns 12 de
novembre es va donar el tret de sortida als assaigs d'enguany que s'han hagut
de traslladar al vestíbul del Teatre Auditori per falta d'espai (que, per cert,
ja s'ha quedat petit). La Comissió, integrada a la Comissió de Carnaval ha
hagut de prendre una sèrie de mesures per regular l'afluència de balladors: en
primer lloc, tancar les inscripcions el dia 9 de gener, en segon lloc portar
tots els assaigs del mes de gener al pavelló i finalment reformular l'espai del
ball (la Plaça d'Octavià), l'escenari i l'espai del públic.
Des de la Comissió
de Gitanes es valora molt positivament l'afluència de públic i reconeixen,
mitjançant les xarxes socials que han creat un monstre que no saben quan pararà
de créixer.

El passat cap de setmana del 10 i 11 de novembre es va celebrar a Sant Cugat la tradicional “Festa de Tardor” amb un gran èxit de participació tant d'entitats (una cinquantena) com de públic.
La Festa de Tardor va néixer l’any 1975 amb l’objectiu
d’aplegar a totes les entitats del poble, arribava amb forces ganes de rellançar-la
ja que en l’edició anterior la pluja va fer caure part de les activitats del
dissabte (entre elles els plats forts: el sopar popular i el concert de la
nit).
Enguany la Festa de
Tardor es va celebrar el cap de setmana del 10 i 11 de novembre i el seu lema “Fem Pinya” volia fer un paral·lelisme entre el món
casteller i les entitats. A més, el manifest llegit per la Comissió de la Festa
anava també en aquesta direcció; recuperar l’esperit d’unió i col·laboració del
1975 que va fer néixer aquesta festa.
Durant el dissabte
es van poder veure la majoria d’activitats de les entitats de cultura popular i
tradicional: taller per portar els Gegants de Sant Cugat, taller dels
Castellers de Sant Cugat, actuació dels Bastoners de Sant Cugat i dels
Caparrots de Sant Cugat i una acció de protesta dels Diables de Sant Cugat i
“apadrinada” per la Coordinadora d’Entremesos de Cultura Popular i Tradicional
per la impossibilitat d’organitzar el correfoc. La jornada va acabar amb un
sopar popular a la plaça d’Octavià i un concert a càrrec de “La Portàtil”, un
grup de música folk.
Diumenge, el dia en
que totes les entitats de la ciutat exposen la seva activitat al públic
santcugatenc amb una parada, també va venir farcit de moltes activitats. Va
començar la gimcana fotogràfica organitzada per l’Ateneu Santcugatenc. A
continuació, i repartides per diferents espais al voltant del Monestir, es
podia jugar a Street Bàsquet, jugar al Gran Dictat, escoltar diferents
xerrades, menjar migas manxegues. Al migdia es van ballar les sardanes, es va
veure una exhibició de gimnàstica i de Karate.
Per cloure la 37a Festa de
Tardor, que ha tingut un gran èxit de públic a totes les activitats i d'entitats participants, una cinquantena, a les 14h el Grup Mediterrània de dansa va oferir, com ja és habitual, el Ball de Gitanes.
La primera entrevista la fem a Marta Serrés, treballadora d'una de les entitats més antigues de la ciutat, La Unió Santcugatenca i el Teatre La Unió. Formada a l'institut del teatre, li preguntarem sobre la situació del teatre i les arts escèniques de la ciutat.
- Com definiries, a grans trets, el model cultural santcugatenc?
El model cultural santcugatenc
va de la mà del model de ciutat que tenim (un altre debat...). La manca
d’espais culturals s’ha agreujat pel fet que els espais municipals no puguin
ser utilitzats pel conjunt de la ciutadania, per realitzar-hi actes culturals
i/o festius (que no deixa de ser cultura, quedi clar). Les entitats fan la seva
feina, malgrat les adversitats econòmiques i de restriccions administratives.
Les entitats són el patrimoni
més important de la cultura santcugatenca, el teixit associatiu i els moviments
socials són els que realment estant treballant tant per al gaudi, per a
l’exhibició o per a la seva difusió.
Al meu entendre a Sant Cugat
coexisteixen dos models culturals. Un va de la mà de les associacions, arriba a
un públic molt heterogeni i popular. Democratitza la cultura i cohesiona la
societat. Aquest bàsicament treballant en el sector de la cultura popular amb
les seves excepcions, quedi clar. L’altre model va lligat al consistori, als
centres d’ensenyament artístics i al Teatre-Auditori Sant Cugat. Espais que
tenen un cost gens popular i que discriminen per definició.
- Creus que el model cultural desenvolupat en els últims anys s’ajusta a la realitat santcugatenca? Si ha de millorar, cap a quina direcció creus que ho hauria de fer?
Si parlem de l’oferta cultural de l’Ajuntament, per
descomptat que no s’ajusta a la realitat santcugatenca. Més aviat s’ajusta a
una voluntat de voler vendre la marca “sant cugat” sense tenir en compte la
veritable idiosincràsia local.
Insisteixo en separar aquesta de l’oferta de les
associacions i sobretot de la cultura popular, ja que aquest sí que treballen
amb i per als santcugatencs i santcugatenques. L’única direcció lògica per
millorar l’ecosistema cultural local és popularitzar-lo i democratitzar-lo, que
estigui a l’abast de quanta més gent millor. Perquè la cultura ens fa créixer
com a persones…
Una frase que hauríem de tenir present cada vegada un
polític ens diu que no hi ha diners i que ens arribarà una retallada en cultura: “dame medio pan y un libro, dame de comer pero tambien dame cultura ...”
de Federico García Lorca
- Per la teva formació i tasca al Teatre La Unió, ens pots fer un petit retrat de la realitat teatral i escènica de la ciutat?
No seré jo qui
negui l’evidència. Sant Cugat actualment té nom dins de la professió en bona
part gràcies al Teatre-Auditori Sant Cugat i el Festival de Poesia, ambdós
gestionats des del consistori, han estat un molt bon altaveu per al col·lectiu
de teatre.
Ara bé, seria
important no tenir només memòria de peix i recordar com les arts escèniques han
estat part de la construcció cultural de la nostra ciutat, de la mà de
persones, entitats i col·lectius que no depenen de l’ajuntament i on sovint hi
han trobat poca cooperació.
Parlar de
teatre a Sant Cugat, és parlar del Teatre La Unió, de l’Agrupació Teatral
Maragall (que va donar força professionals avui molt reconeguts), la companyia
de Teatre Fila Zero o Metromàtic Teatre. També d’actrius i actors, directors i
directores, i de tants professionals que han crescut en el seu escenari
com Ernest Naté, Sílvia Servan,
Carme González, Dolors Vilarasau, Emma Vilarasau, Joan Berlanga o Joan Llamas
entre d’altres.
Una bona font
d’informació del teatre contemporani a Sant Cugat n’és el llibre del
Santcugatenc Joan Tortosa “S’aixeca el teló”, on a través de l’Agrupacó Teatral
Maragall (1949 – 1993) explica com Sant Cugat ha estat una vila amb vocació de
teatre.
El Teatre la
Unió és el veritable teatre municipal, el teatre de la gent i el teatre del
poble. Ara bé, en l’actualitat aquest teatre es troba en unes condicions no
massa òptimes per treballar-hi. D’una banda per les infrastructures, equipament
i normativa vigent. D’altra banda per la manca de subvencions i d’altres ajuts
per poder-hi programar.
Tot plegat
limita molt les possibilitats d’allotjar una gran varietat de propostes. Més
encara si tenim en compte la voluntat
i l’ideari de l’associació: dotar als santcugatencs d’una oferta
cultural eclèctica i a preu popular. Perquè la cultura no ha de ser un luxe!
Sant Cugat
s’ha convertit amb els anys en “terra d’hospici i gran hotel” (cita de Joan
Oliver), ara per ara és un gran centre d’exhibició d’espectacles al
Teatre-Auditori Sant Cugat., que ja han passat pel filtre del TNC o d’altres
sales de Barcelona. Els preus no són populars i per tant no estan a l’abast de
tothom, limitant la cultura a una població molt concreta i excloent-hi a força
gent.
Malgrat totes
les adversitats la força de les entitats i, en aquest cas, les que treballen
per a les arts escèniques es reinventa i encara podem dir que manté el cap
força alt. Projectes com la campanya “Batega” endegada per La Unió
Santcugatenca, seu del Teatre la Unió, per revifar l’entitat a través de
propostes culturals al teatre (música, teatre, dansa...), els Tallers de Teatre
Sílvia Servan (escola de teatre de La Unió), Can Ninot (escola de teatre i sala de petit format de
titelles), Tetrateatre/Amics de Pedra i Sang, sota la direcció de Dolors Vilarasau,
L’Espiral companyia de teatre... estan nodrint l’ecosistema teatral a Sant
Cugat d’alternatives per a força gent i, a la vegada, democratitzant el teatre.
Al meu
entendre per arribar a parlar d’una bona salut del teatre, cal posar a la part
alta del baròmetre la qualitat dels espectacles, per damunt del nombre de
públic i/o de recaptació. Si s’arriba a aquesta fita, tard o d’hora
s’incrementarà el públic i conseqüentment les recaptacions.
Però és
important començar pel principi. Donar a conèixer joves creadors i propostes
novells, comptar amb espais on poder exhibir i perquè no dir-ho, poder-se
equivocar. Del contrari no només ens quedarem amb “el de sempre”, sinó que
anirem aniquilant les arts escèniques. Aquesta tasca ara per ara queda en mans
de les entitats, com és el cas del Teatre La Unió.
- En aquest sentit, em podries dir tres propostes concretes que podrien fer millorar aquesta realitat?
No crec que sigui capaç de donar una resposta massa ben
construïda… Penso que s’hauria de començar redefinir el consell de cultura i
començar pel principi. Crear una taula de treball amb perfils de tots els
col·lectius i entitats, crear unes directrius i obrir el debat amb força
sensibilitats i peculiaritats de tots i totes els que treballen en el camps de
la cultura.
Crear un centre de recursos, real, de les entitats i
d’altres col·lectius. Des del consistori s’hauria de fomentar la tasca
d’aquests col·lectius, oferint espais municipals i promoció.
- Què va suposar l’obertura del Teatre Auditori Sant Cugat per a la ciutat? Va afectar al Teatre La Unió?
En aquell moment Sant Cugat
era un municipi de més de setanta-mil habitants (crec recordar). Per tant no
era descabellat pensar en oferir una sala de gran format on podessin venir
propostes que fins la data s’havien d’anar a veure a Barcelona o, en comptades
ocasions, a Terrassa i/o Sabadell.
Ja sigui per la distància
amb els teatres de Barcelona o per la manca d’hàbit, provablement el
Teatre-Auditori Sant Cugat, ha anat fent una tasca d’apropament a les arts
escèniques a força gent. Per tant, cal reconèixer una millora en el context
força interessant.
Pel que fa al col·lectiu
teatral local, no es va rebre amb l’optimisme esperat, ja que pràcticament ha
quedat exclòs, sigui com a espai de creació o com a sala d’exhibició dels seus
projectes.
El Teatre la Unió ha seguit
fent el seu camí, amb totes les seves dificultats que ja he exposat abans, però
que no tenen cap xoc frontal amb la proposta de l’Auditori, ja que l’oferta
escènica és ben diferent i, el rendiment i resultat que se li demana, també va
força lluny d’unes xifres econòmiques
- Alguns cops ens emmirallem amb Barcelona. Salvant les distàncies òbvies, quins punts en comú i diferències hi trobes des del punt de vista escènic i teatral?
Per descomptat que l’oferta de sales és incomparable i de retruc la
seva cartellera. Apropar gent a Barcelona des de qualsevol indret de l’àrea
metropolitana o d’altres comarques properes, no és un repte, al contrari sí.
Sant Cugat
té un públic potencial local, de la mateixa manera que els passa a la majoria
de municipis catalans. Tret d’aquesta realitat, les diferències no són tantes,
les dificultats econòmiques i la relació amb l’administració no canvia massa.

