Articles destacats
Donem la benvinguda a aquest nou bloc, Fent dissabte periodístic. En primer lloc, deixeu-me explicar el per què d'aquest títol... Llegeix més...
Els Castellers de Sant Cugat van triomfar a la Tarraco Arena Plaça (TAP), escenari del XIVè Concurs de Castells de Tarragona, protagonitzant una espectacular remuntada. Llegeix més...
Èxit a la 37a Festa de Tardor Llegeix més...
"Ai Carai!" arriba al Teatre La Unió Llegeix més...
Els Geganters de Sant Cugat tanquen el seu 25è aniversari amb una exposició Llegeix més...
Un cop acabat el
cicle de Nadal, d’aquí poques setmanes ja tindrem aquí el cicle de Carnaval. La
Comissió Carnaval Sant Cugat, però, ja fa mesos que treballa per tal que un any
més la ciutat celebri aquesta festa.
Fa unes setmanes ja
parlàvem de l’inici dels assaigs del Ball de Gitanes, un dels plats forts de la
programació de carnaval (ciclar
aquí per veure-ho) i de l’avís dels seus organitzadors del tancament de les
incripcions el proper 9 de gener per l’elevada afluència de balladors.
La Comissió de
Carnaval també ha donat el tret de sortida pel Carnaval 2013 desvetllant aquestes passades festes el
lema de l’edició d’enguany: “encresta’t!”. Ho va fer col·locant cartells pel
pavelló durant la celebració del Quinto de Sant Cugat animant a la gent a
visitar la pàgina web (www.carnavalsantcugat.cat)
i a fer una comparsa pel concurs que se celebrarà el 9 de febrer.
Segons l’organtizació,
en els propers dies es presentarà el cartell definitiu i tota la programació
amb les novetats corresponents.
Avui expliquem una d’aquelles iniciatives ciutadanes sortida de les xarxes socials. Quan arriba Nadal, són moltes les cases que monten el seu pessebre, més o menys modest.
A molts pobles i ciutats, a més, si la casa té una finestra que dóna al carrer, aquests pessebres són visibles per molts vianants. Doncs bé, a Sant Cugat, ha sortit la iniciativa d’anar fent fotografies a aquests pessebres i indicant el lloc on es troben mitjançant la geolocalització, penjar-les a la xarxa social twitter sota l’etiqueta #pessebresstc. D’aquesta manera, algú que desitgés visitar els pessebres de la ciutat, tenia a l’abast del twitter el lloc on es trobava cada un d’ells i així no perdre-se’n cap.
Els promotors, Quim Pla i Xavi Grau ja es plantegen ampliar la iniciativa de cara a l’any vinent i organitzar una visita conjunta als diferents pessebres de la ciutat.
El passat 24 de
desembre es va celebrar als jardins del monestir una nova edició del Pessebre
Vivent.
La vigília del dia
de Nadal a Sant Cugat és sinònim de Pessebre Vivent. Un pessebre que ja s’ha
convertit en tota una tradició a la ciutat. Enguany es representava la 35 edició,
marcada pel nombrós públic assistent.
El Pessebre,
organitzat pel Grup de Joves de la Parròquia té la peculiaritat que el
representen els nens i nenes de la ciutat. Durant uns quants caps de setmanes,
uns monitors ensenyen a fer el “play-back” que hauran de fer el dia 24
envoltats de decorats, llums i sobretot molt públic.
A més, el Grup de
Joves vol potenciar una altra visió del Nadal. En boca de la seva portaveu
Gisela Segura, es busca oferir una faceta més solidària i d’ajuda al que no té
res. En aquest sentit, les dues primeres parades, ambientades amb el nadal
actual ho deixen ben clar. A més, l’organització del Pessebre col·labora amb
Intermon Oxfam que organitza una parada dins el mateix recinte dels jardins del
monestir amb productes de comerç just.
L’edició d’enguany
del Pessebre ha comptat amb més d’un centenar de nens i nenes i el públic,
segons l’organització, dels més nombrosos i diversos dels últims anys.
La colla gegantera
de la ciutat han tancat aquest 2012, l’any del seu 25è aniversari, amb una
exposició fotogràfica que recollia diferents moments i actes fets al llarg
d’aquests últims 12 mesos.
A l’exposició, que
s’ha pogut veure des del 14 fins al 23 de desembre al claustró del Monestir de
Sant Cugat, a banda dels gegants de la ciutat, el Joan, la Marieta i la Salut,
hi havia exposades una trentena de fotografies en blanc i negre realitzades per
Joseba Ruiz d’aquest últim any: la pujada a l’aplec de Sant Medir, la trobada
de colles geganteres del Vallès, instantànies de la Festa Major i protagonistes
de la colla.
A la inauguració de
l’exposició, de caire més institucional, hi va assistir l’alcaldessa Mercè
Conesa i altres membres i tècnics del consistori. La clausura de l’exposició,
celebrada el 22 de desembre, va ser un acte enfocat a les altres entitats de la
ciutat i s’hi van convidar les diferents juntes de les entitats de cultura
popular i tradicional. En aquest acte, el president dels Geganters, Ramon
Bruguera, va destacar la importància que tenia la Coordinadora d’Entremesos de
Cultura Popular i Tradicional i la necessitat de seguir desenvolupant tasques d’unió
i cohesió entre entitats.
L’acte es va acabar
amb un brindis entre totes les entitats assistents.
Aquest diumenge, Televisió de Catalunya va organitzar un
any més La Marató i Sant Cugat s’hi va volcar amb una sèrie d’activitats.
El passat 16 de
desembre, com cada any per aquestes dates, TV3 va organitzar La Marató enguany
dedicada a la lluita contra el càncer. A la ciutat de Sant Cugat es van
organitzar una sèrie d’activitats per recollir fons per aquesta iniciativa que
mobilitza a milers de catalans.
Una de les
activitats més concorregudes i que va cridar més l’atenció va ser la
organitzada pels Castellers de Sant Cugat, que van proposar enfilar-se (amb
l’ajuda d’una grua) fins a l’alçada d’un quatre de vuit i així poder fer
“l’aleta contra el càncer”.
A cada pujada de la
grua (que anava vestida amb una pancarta gairebé a mida real de l’esmentat
castell), s’anaven recollint donatius que més tard es van entregar a l’organització
de La Marató.
Van ser molts els
curiosos que van voler acostar-s’hi i provar una experiència nova. Fins i tot l’alcaldessa
de Sant Cugat Mercè Conesa va afegir-se a la iniciativa aportant el seu gra de
sorra a la causa.
El fundadors de la
revista de futbol "Panenka" presenten la publicació a estudiants de
la UAB
Els fundadors de la
revista de futbol Panenka van presentar la seva publicació als estudiants de
periodisme de la UAB el passat 10 de desembre. L'objectiu d'aquesta presentació
era fer arribar als estudiants una forma molt determinada de fer periodisme, els
reportatges extensos.
A l'inici de la
presentació, els fundadors, on trobem per exemple Toni Padilla, redactor en cap
d'esports del Diari Ara, van voler deixar ben clar que l'objectiu principal de
la revista era "anar més enllà del periodisme actual d'esports". Com
ells diuen, escriuen sobre "futbol cultura" i no "futbol
esport". Busquen trobar un enfoc diferent a aquest esport tan conegut al
nostre país.
La periodicitat de
la revista és mensual i conté reportatges de fins a 12 pàgines, quelcom
impensable per una revista de futbol. Una de les novetats que presenta la
revista és que la maquetació varia en funció de l'història que s'explica. A
més, el finançament l'han trobat allunyant-se dels circuits habituals de
distribució per aquest tipus de publicació: eviten els quioscs i busquen
llibreries. Segons Toni Padilla, "cal adaptar-se a la realitat si vols
sobreviure". El mateix Padilla comenta que la història de Panenka és una
història de "petites victòries".
Els ponents van
voler acabar la presentació llençant un missatge als estudiants assistents; la
crisi és el millor temps per un periodista. Missatge remarcat una i altra
vegada per tal que calés el fet que tot i el moment econòmic, es pot sobreviure
i viure d'allò que agrada als periodistes, escriure.
Per entendre una
mica més a nivell tècnic quines són les polítiques culturals de la ciutat
parlarem amb Esther Madrona, vinculada a entitats del ram de la cultura popular
i estudiant del màster Producció i Comunicació Cultural.
1.
Esther, com definiries, a grans trets, el model cultural santcugatenc?
El model cultural
santcugantenc es troba dividit en dos grans maneres de fer i funcionar que
responen als dos grans grups d'habitants de la ciutat. D'una banda, les
entitats donen resposta a les necessitats culturals dels del "poble de
tota la vida".Fins i tot, gran part d'aquests participen activament en
alguna entitat. D'altra banda, a Sant Cugat tenim unes grans instal·lacions
culturals (tenim un meravellós auditori) on s'hi fa una programació selecta i
que resulta interessant per als nous habitants de Sant Cugat (que no són tan
fans de les entitats i a la cultura del poble). Per tant, crec que ens
trobem davant un model cultural fragmentat que és capaç de donar una resposta
satisfactòria a tots els habitants de la ciutat.
2.
Creus que el model cultural desenvolupat en els últims anys s’ajusta a
la realitat santcugatenca? Si ha de millorar, cap a quina direcció creus que ho
hauria de fer?
Sant Cugat ha
desenvolupat un creixment MOLT gran en els darrers anys i la cultura, com
l'urbanisme, els serveis... s'ah hagut d'adaptar a les noves demandes. A la
ciutat no tenim unes característiques sociodemogràfiques senzilles: més aviat són
complexes... Malgrat tot, no hi ha ningú que quedi al marge de les activitats
cultruals (a menys que sigui per voluntat pròpia): la cultura santcugatenca no és
excloent. El que sí que val la pena comentar, i que seria una proposta de
millora a formular, és el fet que seria oportú vincular aquests dos grans col·lectius
en un mateix fet cultural. No em refereixo a fer un gran esdeveniment on es
puguin conèixer tots les cares, sinó que es tract de fer conviure els dos móns,
les dues maneres de viure i experimentar la cultura. La cultura ha de generar
cohesió social, i no pas deixar encara més clara una segmentació social.
3.
Per la teva vinculació a entitats de cultura popular de la ciutat i
estudiant del màster Producció i Comunicació cultural, ens pots fer un petit
retrat sobre de la realitat sociocultural de la ciutat?
La cultura ens dóna
identiat, sigui de la manera que sigui: com a consumidor o com a productor. A
Sant Cugat tenim un avantatge i un inconvenient al mateix temps: hem (o han )
creat la marca Sant Cugat, model de ciutat en molts sentits. Per què no som un
model a seguir en el camp cultural? Tenim un smart street, som transparents...
I en cultura? Segur que hi ha més d'un tret cultral que podria fer que la
cituat de Sant Cugat es conegués més i millor. I potser així també aconseguiríem
el que comentava abans, d'ajuntar els dos grans grups socials de la ciutat!
4.
En aquest sentit, em podries dir tres propostes concretes que podrien
fer millorar aquesta realitat?
Potenciar la
cultura de Sant Cugat, ja sigui a través de les entitats de cultura popular
tradicional o a través de creacions culturals contemporànies pròies
santcuganteques. A més, es podria vincular culturalment fets i persones de la
ciutat: que la cultura sigui el punt comú entre punts de vista diversos.
Finalment, jo apostaria per l'eduació en cultura, tant en petits com en grans.
Des de l'Ajuntament s'hauria de donar suport a noves inciactives d'artistes,
grups amateurs...
5.
Alguns cops ens emmirallem amb Barcelona. Salvant les distàncies
òbvies, quins punts en comú i diferències hi trobes des del punt de vista
sociocultural?
Barcelona, com a
capital que és, ha d'oferir una programació cultural "envejable" o,
si més no, de referència. Crec que a Sant Cugat hem estat capaços de mirar el
model barceloní i agafar les millors propostes i idees i adaptar-les al nostre
terreny: només cal mirar l'agenda de l'Auditori i veure que moltes de les obres
vénen directament d'escenaris de renom de Barcelona. Perfecte, en aquest sentit
tenim molts punts en comú i que són, òbviament, positius.
Ara bé, Barcelona
ha fet un pas més enllà i ha desenvolupat moltes polítiques d'ajut a nous
creadors, hi ha mil i una sales alternatives, fàbriques de creació... Per què
no tenim això a Sant Cugat? Potser això és el que ens falta per poder fer un
pas més enllà en el panorama cultural català!







